Lliurament de la Teta Premium

+ Premi Illó

09/10/2016

Festival s'Illo

Mariona Obrador i la Teta Premium 3

La Teta Premium d’aquesta 3a edició del festival, obra de l’artista felanitxera Mariona Obrador (PDF), pensada especialment per l’ocasió!
“És una màscara de la ‘commedia dell arte’ feta amb un braguer de vaca” diu l’artista mentres ens conta les anècdotes per aconseguir el braguer: cròniques humanes-animals que vos contarem dia 9 a l’entrega dels premis. Polèmica assegurada!


Guardons de xocolata
(Extracte d’un article del diari ara.cat)

Enguany, el festival independent d’arts escèniques que té lloc a l’espai en construcció permanent Can Timoner de Santanyí lliurarà per primera vegada els premis Illó, tres reconeixements a la millor interpretació, direcció i autoria, sense distinció de gènere ni tipologia artística, de totes les propostes de música i arts escèniques que han estat interpretades durant el més d’un mes i mig que haurà durat l’esdeveniment.

Guardons de xocolata de Palma
Aquests premis seran, doncs, fugaços, perquè estan fets de xocolata que ha elaborat la pastisseria palmesana Rialfa i dissenyats per l’escultor santanyiner Tomeu Vidal, a fi de fer èmfasi en la reflexió sobre el món dels guardons. A banda d’això, i com ja és tradicional, s’entregarà ‘La teta premium’ al millor espectacle, feta cada any per un artista diferent; aquesta edició serà a càrrec de Mariona Obrador de Felanitx.
Així, per primer cop, Can Timoner mostra públicament la instal·lació interdisciplinària Èxit d’Elisa Martínez (Palma, 1981), que es podrà visitar fins a la finalització del festival, el dia del lliurament dels premis, el diumenge 9 d’octubre. Un work in progress que combina tots els elements característics de la feina de l’artista. Es tracta d’un recorregut narratiu en el qual, a partir d’una escultura de bronze, apropiada de l’estatueta dels premis Goya, apareixen espais escenogràfics, instal·lacions sonores i vídeos. Sense abandonar el sentit de l’humor, l’exposició mostra la incomprensió social i la frustració de l’artista anònim en contraposició a la seva constància. Però també “conté un costat íntim i psicològic que apropa a la teoria de la inevitable fusió entre l’art i la vida. Reflexiona sobre la relació paternofilial i l’autoestima per, finalment, acostar-se a l’art des del seu costat màgic, terapèutic, i la seva utilitat decorativa”, assenyala Jeroni Obrador, director del festival S’Illo.