
En Paral·lel es pot entendre com un estudi dels mecanismes de percepció que conformen els sistemes de representació visual i els seus punts d’inde nició a través de la pintura. Els elements primigenis que intervenen en aquests processos (el punt, la línia, la superfície, etc.) són, al cap i a la fi , convencions que són interpretades diariament per la societat segons uns codis de lectura ben arrelats en un món hipersaturat d’imatges.
Així, l’exposició té el seu origen en el projecte desenvolupat aquest ultim any 2016, anomenat Dimensions pictòriques i està formada per vàries sèries.
Per una banda, a la planta baixa i al primer pis, hi trobam llenços a l’oli de petit i mitjà format, que exploren les qualitats més plàstiques de la pintura (en un joc de superposicions de capes, de punts de fuga, de contrasts, harmonies de color, etc.) sempre amb una sensibilitat espacial. Al mateix temps, es preten destacar el caràcter material i el sentit de la pintura, com l’expressió d’una sensibilitat i una petjada humana, donat que en un context com l’actual, el desenvolupament dels mitjans digitals de creació està transformant el procés creatiu i en general, totes les esferes de la vida, separant-nos de la nostra pròpia essència.
Per una altra banda, el recorregut està estructurat i acompanyat per una peça site-specific, pensada per aquest espai concret i que preten, en certa manera, destacar la vinculació entre el món pictòric i el món real, entesos com a dos espais que es nutreixen un de l’altre en un procés simbiòtic.
Per acabar, al pis superior trobam una sèrie de gouaches i acríl·lics sobre paper de format reduit, en els quals el procés creatiu de pintar cobra gran importància. En aquesta sèrie hi ha més lloc per l’atzar, la intuició, i l’assaig-error, gràcies a la inmediatesa del format petit.
En definitiva, la mostra es centra en l’imaginari de formes que estructuren l’espai sensible i en presenta una reformulació, replantejant-les mitjançant la pintura i destacant les qualitats comunicatives del llenguatge, tenint com a resultat la creació d’espais ficiticis o mentals, originaris del món real però que finalment pretenen emancipar-se’n, convertint-se en un micromón paral·lel.
Biel Llinàs
www