
Un bon dilluns horabaixa de fred i pluja, ens trobam enmig de la plaça Major de Santanyí per conèixer de més a prop a tres veïnades singulars i molt interessants. Prepar te al Timoner mòbil mentre elles van arribant, cada una al seu temps… N’Alejandra arriba amb la bici personalitzada, na Berenice fa tard perquè havia de regar l’hort mentre na Mar prepara mantes per si fa fred! Després de les primeres rialles ens col.locam amb el Timoner, en un dels pocs bancs públics accessibles ( els altres han quedat enterrats per les terrasses dels bars). Vénen preparades per parlar de tot i, sobretot , com diuen: «ens volem divertir!». Per elles els pobles són una representació a petita escala del que succeeix al món… Al seu voltant veuen l’oportunitat més propera i ràpida de transformació. Fan política, ( i no de partits). S’han apoderat, a poc a poc han anat fent… L’experiència és la seva guia. «Cap partit ens solucionarà la vida» diuen i per això, han passat a l’acció!
Mentre ens sumergin en les preguntes, la gent que passa s’atura a parlar i ens demanen curiosos què fem. Per als que no conèixen aquestes agitadores i els projectes que tenen en marxa, aquí vos faig una petita introducció:
En TimonerMOBIL enmitg de la plaça.
D’esquerra a dreta: Catalina Obrador, Mar Perona, Berenice Enllaçada, Alejandra Araya.
Mar Perona va estudiar publicitat, especialitzada en màrqueting estratègic. Actualment és la propietària d’ una botiga de productes ecològics al centre de Santanyí. Fa 2 anys Catalina Reynés i ella començaren la iniciativa de Veïnats de Santanyí. Aquesta associació sol.licita aigua potable per al nostre terme. També participa en activitats de Lausa , associació cultural de Santanyí.
Berenice Enllaçada és arquitecta. Ella decidí canviar la feina: va passar de treballar per privats a ser mestra per fer alguna cosa més social. A l’any 2011 va emprendre el projecte «Veïnats del nostre país veí». Després a l’any 2013 creà L’Espai Terra a l’institut de Santanyí, un espai a l’aire lliure d’aprenentatge més humanitari, sostenible i ecològic on actualment hi ha un hort.
Alejandra Araya estudià ciències polítiques i sociologia. És autònoma i mare d’un nin de 9 i d’una nina de 7, du endavant iniciatives relacionades amb l’espai públic : Carrers de Santanyí — Trobada de veïnats i Santanyí amb la Bicicleta Santanyí amb la Bicicleta. Així mateix forma part La Veu dels infants.
Conversa
Mar: En el cas de Veïnats de Santanyí, ara fa dos anys que es va crear la plataforma. Va ser per motius de pressió social, perquè es va detectar que hi havia molta inquietud i moltes preguntes no resoltes. També hi havia desconeixement de la situació. Sobretot, veure què podiem fer noltros com a ciutadants d’aquest municipi.
Tot va nèixer a rel de na Catalina Reynés, una altra activista d’aquest poble. Ella des de fa temps anava fent la seva petita lluita de David contra Goliat: anava a les reunions d’agenda 21, acudia a l’OCU, a la Conselleria, contactava amb subministradors. Un dia na Catalina va venir a veure’m i ens vam conèixer. I axí vàrem començar. Actualment a les xarxes socials ens segueixen unes 1000 persones, més la gent que no está al filat (unes 300 persones).
Berenice: vaig decidir deixar la professió privada per fer-me profe i vaig venir cap aquí. Després, quan vaig arribar a s’Alqueria Blanca em vaig adonar de la marginalitat de la població Marroquina. Llavors vàrem organitzar diferents activitats al poble al voltant de la comunitat marroquina amb l’objectiu de fer un viatge a un institut de Fifi Marroc amb els alumnes (podeu veure més informació del projecte: Elsnostresveïns Delpaísveí ). Al juliol, viatjàrem 3 profes durant una setmana a Fifi. Era un intent d’integrar els nouvinguts, d’integrar-nos…per acostar-nos a la seva cultura. Al facebook Elsnostresveïns Delpaísveí veureu les fotos del projecte des de 2011.
Parlam amb gent que ens demana: — Què feu aquí?
Alejandra: quan va néixer el meu fill em vaig interessar molt per la criança i l’educació. Un temps després, em vaig adonar que el món on viurien els infants no es corresponia… com ja sabeu a La Veu dels Infants, també treballam i difonem els drets dels infants. Un temps després, em vaig adonar que els drets són abstractes i complicats perquè la gent ho arribi a entendre. Per exemple, si a la teva filla li dius surt a jugar al carrer però al carrer no hi ha ningú, no és atractiu ni per l’infant ni pel pare perquè els carrers estan morts. Llavors penses, i per què estan morts!! Des del meu punt de vista hi ha dos factors, un que la gent es tanca de cada vegada més, els nins i nines estan amb els seus aparells electrònics. Una altra cosa és que cada vegada caminem menys i anem menys amb bici. Les relacions entre les persones canvien si vas caminant o vas amb cotxe. Dos factors que poden incidir en el canvi poden ser, per una banda, promoure l’ús de la bici per connectar amb la gent (i per als nens i nenes a més, és una manera jugar). D’altra banda, la plataforma de Carrers de Santanyí, Trobada de Veïnats és posar en contacte als veïns perquè hi ha molts canvis demogràfics i pens que el menjar és una manera de compartir i apropar-nos. Compartim plats i aprenem. És una excusa! Hem de fer un esforç per integrar-nos i escoltar als que viuen aquí. Les receptes són una excusa per divertir-nos i passar-nos-ho bé! És una aventura, (una miqueta de tensió no va malament!).
Anècdota de na Berenice:
quan hi va haver les manifestacions per defensar la llengua ,per el facebook hi havia crida per anar a porto Cristo però jo vaig pensar: tú no ets de Santanyí? Varem ser 12 persones aquí davant de L’ajuntament…
Mentres… Alguns Santanyiners que passaven ens deien… “ estau per fer una foto”! I nosaltres els feiem preguntes: Conèixes Espai Terra? I sobre el tema d’aigua?
Berenice:Sabies que a Santanyí plou tant com a Almeria, el lloc més sec d’Espanya i que, en canvi, a Pollença i LLuc plou tant com a Galícia? Tot a una illa, diferents microclimes!
Juan i Catalina xerrant curiositats del poble.
Juan (un santanyiner que passava): A Santanyí , l’any 1780 hi va haver molta sequera i varen fer una novena perquè plogués i com que no s’aturava de ploure en varen fer una perquè s’aturés! Al Camp den Torrella, podien anar en barca!
Hi ha un parell d’avencs que no donaven l’abast!
Berenice: Santanyí no s’atura de créixer… Idò què hem de fer?
Juan: Aturar sa porta…
Alejandra: hi ha a Itàlia un grup de 5 pobles “Cinque Terre” que han vedat el turisme. Abans entraven 3 millons de persones a poblets com Santanyí. Ara han dit un milió i mig. Són els primers!
Juan: Bé idò que vos divertigueu!
Mar: Nosaltres no ens resignam!
Tema anonimat. Has notat algun canvi d’actitud de les persones del poble cap a tu?
Mar: El perfil de facebook de Veïnats de Santanyí al principi rebia preguntes per saber qui era, qui hi havia al darrera. Com si això fós l’important! Paradigma: quasi era més important que el projecte que defensàvem. El que és important és la idea. El tema de l’aigua al poble, sempre ha estat tabú. Si tenc una idea al cap, d’una manera o altra la duc a terme. La qüestió de l’aigua ens fa pensar sobre dignitat. Cap a la terra, cap als que vendran darrera, cap a mi mateixa…
Alejandra: no ho penso massa, si elabores un discurs, és necessari parlar, anar, sortir. Al principi em feia vergonya, però ara ja no m’importa! Si m’agrada una idea, és obsessiu i intent contagiar a la gent, com els profetes.
Berenice: jo no sóm d’aquí i això és un avantatge… al final quan t’integres acabes tenint prejudicis… Però la finalitat està per damunt de tot. Hi ha un moment que el projecte et supera, com que és tant potent…va tot sol!
Trobau que les movilitzacions d’una determinada conjuntura internacional vos han estat favorables? Com per exemple el Parking day, massa crítica, el GOB, etc…
Alejandra: Si, és clar, nosaltres no ens hem inventat res. Consisteix en llançar un projecte. Hi ha molta gent pel món fent el mateix.
Berenice: que hi hagi aquestes movilitzacions com la FAO i les llegums m’ajuda a fer propostes i no quedar com la rara! (rialles).
Mar: Al principi, a l’hora de plantejar el projecte, es tenen en compte aquestes sinèrgies amb altres grups. Per exemple el contacte que tenim amb S.O.S H2O, els veïnats de Porto Colom o el G.O.B
Quines són les accions de aproximitat amb el poble i les institucions? Cóm les duis a terme?
Mar: Empenyent amb força! (Rialles) Sobretot a través de xarxes socials i també amb conferències, reunions de veïnats, a la fira recollint firmes, i recolzant una de les obres de teatre dins el festival de S’Illo a Ca’n Timoner.
Berenice: A nivell local, l’excusa que existeixi Veïnats fa que jo pugui dur a Alfredo Barón: vé a l’ Institut a parlar i anem a visitar la depuradora que on mai s’hi havia anat. Que hi hagi la plataforma de Santanyí amb la bicicleta, fa que ara estudiem la possibilitat de tenir bicicletes a l’institut. L’ escola ha de participar d’aquests moviments socials.
Alejandra: al final el que volem és estar millor. Fer xarxa, trobar similituds, conectar gent. Vas encenent espelmes per no perdre el camí. De vegades la gent vol fer coses però no saben com fer-les, on anar o amb qui. Jo m’ofereixo per ajudar a començar els projectes socials que em necessitin: el treball de la web, organitzar, etc, sempre que no intenti guanyar diners, perquè no en guanyarà cap! (rialles)
Mar: això és per amor a l’art!, protegir i defensar
Pensau que estar fora dels partits polítics us dóna llibertat de fer i ,per tant, la labor és més flexible i dinàmica?>
Alejandra: sí, tots feim política i hauríem de fer-ne més! No crec que cap partit polític ens pugui resoldre res. Hauria de funcionar a l’inrevés: els partits ens haurien d’escoltar i agafar decisions. Així és com es treballa per al poble.
Mar: totalment d’acord! La millor manera de canviar és en allò proper. Sempre he pensat en una política que funcioni per projectes, com per exemple el debat d’ara, a les escoles.
Berenice: No crec que ningú estigui en contra d’aquestes iniciatives perquè estan per damunt d’un bé superior. Els polítics haurien d’ésser gestors.
Ens movem amb el Timoner Mòbil
Quan tocaren les campanades de les cinc, decidirem canviar de lloc per seguir l’entrevista davant la botiga de Mar ,al carreró Centre. Mentres caminam, sorgeix el tema de la manca de coherència i la falta d’eficàcia entre les institucions, l’educació, el turisme, l’aigua, etc.
Mar: sobre el tema de l’aigua nosaltres vàrem presentar a l’ajuntament, ara fa dos anys, quatre pàgines de propostes diferents de reducció, sensibilitat i consum de l’observatori de Menorca, on hi ha un departament exclusiu sobre aquest tema. Llavors, ara fa uns mesos, l’ajuntament publica un bando on alerta de la sequere. Et demanes: i què han fet? si no han canviat l’ajardinament de les places municipals, ni han posat ordre a les fuites…
Berenice: parlam d’interessos, per exemple ara anam al parc de Mondragó i m’estic informant… Cóm s’ha convertit en parc Natural? Era territori rural i es volia construir pero no hi va haver manera. L’ajuntament el va requalificar i després el va comprar requalificat!
És a dir… L’ajuntament va pagar molts de milions d’un terreny urbanitzable quan feia uns anys era rural. Són doblers públics…
Alejandra: Sembla que els diners públics surten d’una maquineta…
Berenice: un dels motius de l’espai Terra és perquè alguns alumnes em deien “aquest estiu me’n vaig al meu poble” i jo els deia… però no és aquí? I llavors pens… qui defensarà el parc Natural quan el vulguin urbanitzar?
Alejandra: El ciutadà del món no existeix. El global, no té arrelament.
Ara que ja duis un temps treballant, a quin punt es troben els projectes que teniu en marxa?
Alejandra: Aquests projectes relacionats amb els carrers són més aviat tecles que posem en ON per generar altres dinàmiques. Al final, del que es tracta és de preservar l’alegria, l’espontaneïtat i la frescor del carrer i per això necessitem als nostres veïns caminant pels carrers. Si no hi ha comunitat, no hi ha cohesió i llavors ve la depressió, obesitat, solitud, violència. Bons motius per posar-nos les piles.
Berenice: Els nostres veïns del país veí va quedar aparcat després de presentar-lo en un congrés d’Educació i immigració… Varen començar les retallades i la lluita en defensa de l’educació.
Espai Terra haurà de passar un important examen a final de curs: d’una banda saber si la directiva està contenta amb l’assignatura que feim per primera vegada a 1r d’ESO d’Educació per al Desenvolupament Sostenible i saber si la fa extensible a 2n d’ESO per a poder seguir treballant-hi. D’altra banda veurem si el projecte pot continuar sense el suport del nostre assessor voluntari Julio Cantos, o si trobam finançament per a retenir-lo… Està pendent sumar forces amb les escoles i que sigui un servei de l’ajuntament.
Mar: nosaltres acabam de fer una reunió de seguiment i, per una banda, Catalina Reynés vol tornar a demanar cita amb el batle i recuperar la ronda de reunions amb les empreses subministradores per posar-nos al dia.
Per acabar… Si fem una anàlisi de les accions que duis a terme, quin impacte pensau que ha tingut a la comunitat? I quines repercusions immediates hi ha hagut al carrer o a les institutcions?
Berenice: L’ajuntament ens vénen a veure i ens donen el que demanam (aigua, porta, magatzem). I l’institut i l’ AMIPA ens donen suport.
Ens han cridat per saber què fem l’Ajuntament de Barcelona , Deixalles i Veterinaris sense fronteres… Trob a faltar la Conselleria encara que els hem anat a veure i els ho hem explicat tot. Però el que més m’agrada són els testimonis dels alumnes, sobretot els de Cala D’or: repeteixen a casa el que han après, un va fer una caixa niu al seu jardí, n’hi ha que han posat bosses per serparar fems a casa, etc.
Per acabar ens perdem parlant amb les vianants que passen per el carrer.
Alejandra: Crec que la gent s’entusiasma quan s’ho passa bé al carrer. Fins fa poc hi havia una institució arrelada a la cultura: estar a la fresca.
A nivell institucional local, quan es fan propostes que són bones per a tothom hi ha bona recepció. Tothom sap que els cotxes van massa aviat dins el poble, que n’hi ha massa i que sortim perdent els veis, els infants, els discapacitats i també les relacions entre veïns, així com el comerç dirigit a aquests. A la Comisió Europea els ha interessat molt el projecte d’anar amb la bici per la ciutat de Palma. També la PIMEM ens ha escoltat i compartit la notícia als diaris. Observació-Discurs-Acció-convèncer!
Mar: actualment la comunicació amb l’ajuntament és escassa. Al principi hi va haver un acostament per si podíem fer feina junts. Aquests dies feran públic els resultats però directament no ens contesten ni ens mostren els resultats dels anàlisis de l’aigua. Per la gent, ha deixat de ser un tabú i es comença a parlar sobre el tema. Alguns contractistes també s’han obert i diuen el que pensen.
A poc a poc s’acostaven més persones al Timoner Mòbil per participar de la conversa. Dues veïnades, parlaven de cóm era abans, de tants de cotxes, caminar dins el poble. Altres ens deien que era una bona idea sortir al carrer per acostar-se i saber l’opinió de primera mà.
L’horabaixa va passar entre paraules i riures. “Haver-nos trobat ens dona ànims per seguir i lligar-nos més!” exclamaven. Un dels objectius era presentar aquestes dones xarxaires i xalestes que participen activament dins la nostra comunitat amb propostes actuals.
A poc a poc, ens acostam!
Cultura al carrer.