POETA: AINA VALLÈS & BIEL MESQUIDA
MÚSICA: IMMA ARTIGUES & MANEL MAYOL
DIRECCIÓ: MARGALIDA ESTELRICH & ANTONI ARTIGUES

COL.LABORACIÓ: TAQUILLA INVERSA

El muntatge mostra com el poeta s’allibera del gregarisme i va cap als seus propis somnis: «un tot sol, sense cap déu».

El feu és un àmbit, un lloc, dominat per algú, és el gregarisme. I l’ermitatge és un lloc on hi ha un ermità, que és el poeta mateix. Fent-se ermità el poeta fuig del gregarisme i a través dels propis somnis arriba al cel, que és la seva ànima. Bauçà canvia la vida gregària pels somnis individuals, prelingüístics: «no parlàvem i era el cel».

El guió és fet amb poemes del llibre En el feu de l’ermitatge (premi Miquel de Palol 1993), que és la baula entre l’obra poètica anterior i la poesia a partir d’El canvi (1998). Fugint del gregarisme Bauçà veu que el món ha canviat, ha passat d’una cultura agrària, com la dels mesopotàmics, a la informàtica, la física, la genètica. I no pot sofrir que el comportament de la gent no canviï, que continuï sent gregària, estulta, i es converteix en fustigador de la tribu.